EL DRAGÓ DE LA IL·LUSIÓ ÒPTICA
QUÉ ES UN DRAC D'IL·LUSIÓ ÒPTICA?
Un drac d'il·lusió òptica és una manualitat de paper d'origami fàcil que crea la il·lusió de veure'l amb un sol ull.
QUÈ CAUSA UNA IL·LUSIÓ D'ÒPTICA?
La il·lusió òptica es crea perquè el drac es va construir amb les parts mirant cap a dins (còncaves), especialment el cap. Tanmateix, el nostre cervell està acostumat a veure cares i caps "cap a fora" (convexos), de manera que interpreta la imatge incorrectament sense adonar-se'n. A més, el cervell utilitza la llum i les ombres per entendre la profunditat, però aquí aquestes pistes són enganyoses. Per tant, tot i que està mirant cap a dins, sembla que el cap estigui mirant cap a fora, i quan ens movem, dóna la sensació que el drac es mou o ens segueix amb la mirada.
QUÈ LI "PASSA" AL DRAGÓ
Quan l'observes, notaràs que el drac t'està "observant" i mou el cap, però per què passa això?
Això passa a causa d'una il·lusió òptica.
Les il·lusions òptiques són qualsevol fenomen que "enganya" el sistema visual humà, fent-nos veure imatges que no corresponen exactament a la realitat. Això pot passar a causa de distorsions de color, forma, mida o moviment.
Es produeix perquè el cervell no només "veu" el que capten els ulls. També interpreta aquesta informació basant-se en experiències prèvies i patrons que ja coneix. Per entendre-ho tot més ràpidament, el cervell utilitza "dreceres", i això és precisament el que pot causar errors d'interpretació.
Per exemple, espera que les ombres indiquin profunditat o que les cares estiguin sempre orientades cap a fora. Quan la imatge no segueix aquest patró, el cervell "corregeix" automàticament, creant la il·lusió.
Hi ha diferents tipus d'il·lusions òptiques, com ara:
il·lusions de moviment (imatges fixes que semblen moure's).
il·lusions de profunditat (dibuixos plans que semblen tenir 3D),
il·lusions de contrast i de color (colors que semblen diferents segons el fons).
ALTRES IL·LUSIONS ÒPTIQUES:
Müller-Lyer: Franz Carl Müller-Lyer va ser un psicòleg alemany que, el 1889, va crear la famosa il·lusió de Müller-Lyer.
El que va fer va ser dibuixar dues línies de la mateixa longitud, però amb fletxes als extrems:
una amb els extrems apuntant cap a fora,
l'altra amb els extrems apuntant cap a dins.
Tot i que tenen la mateixa longitud, la majoria de la gent veu una línia més llarga que l'altra.
Amb això, Müller-Lyer va demostrar que la nostra percepció no és del tot fidel a la realitat. El cervell interpreta les imatges basant-se en senyals visuals, com ara angles i profunditat, i això pot conduir a errors.
Aquest descobriment va ser important per a la psicologia perquè va ajudar a entendre com el cervell processa la visió i com els factors i les experiències culturals poden influir en el que veiem.
...............................................................Dr. Edward H. Adelson: Edward H. Adelson és un científic estatunidenc que estudia la visió i la percepció, especialment com el cervell interpreta la llum, l'ombra i el color. És professor al MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts).
Es va fer famós per crear la il·lusió del tauler d'escacs, també anomenada "il·lusió de l'ombra del tauler d'escacs". En aquesta imatge, dos quadrats que semblen ser de colors diferents (un clar i un fosc) són en realitat exactament del mateix color.
El que va fer Adelson va ser utilitzar un tauler d'escacs amb una ombra dibuixada i un cilindre a sobre. El cervell, en veure l'ombra, "corregeix" automàticament la il·luminació i fa que un dels quadrats sembli més clar del que realment és.
Amb aquesta il·lusió, Adelson va demostrar que:
el cervell no només analitza el color aïllat,
sinó que té en compte el context (com ara la llum i l'ombra),
i intenta "ajustar" la imatge per entendre millor l'entorn.
...............................................................
Elke Lingelbach: La il·lusió de la quadrícula brillant va ser creada per la psicòloga alemanya Elke Lingelbach el 1994.
És una variació d'una il·lusió més antiga anomenada quadrícula de Hermann, descoberta per Ludimar Hermann al segle XIX.
El que va fer Lingelbach va ser modificar la quadrícula original, afegint petits punts o ressaltant més les interseccions. Això va fer que l'efecte fos encara més fort: vam començar a veure "punts" foscos que apareixien i desapareixien a les interseccions, tot i que en realitat no existeixen.
Aquesta il·lusió es produeix a causa de com les neurones de la retina i el cervell processen el contrast de la llum, especialment en la visió perifèrica.
En altres paraules, Lingelbach no va crear la idea des de zero, sinó que va perfeccionar la il·lusió, fent-la més evident i fàcil de percebre.
...............................................................
Edgar Rubin: La il·lusió del gerro de Rubin va ser creada pel psicòleg danès Edgar Rubin al voltant de 1915.
Va dibuixar una imatge que es pot veure de dues maneres:
un gerro al centre,
o dues cares de perfil mirant-se.
El que Rubin volia mostrar és el fenomen anomenat figura-fons. El cervell ha de decidir quina és la "figura principal" i quina és el "fons", però en aquesta imatge no es pot fixar en una sola interpretació, de manera que continua alternant entre les dues.
Amb això, Rubin va demostrar que la percepció visual no és ni automàtica ni única: el cervell tria com interpretar la imatge, i aquesta elecció pot canviar fins i tot sense que la imatge canviï.
...............................................................
Efecte Stroop:
L'efecte Stroop va ser descobert pel psicòleg estatunidenc John Ridley Stroop el 1935.
Va crear un experiment senzill: va mostrar paraules escrites en diferents colors. Per exemple, la paraula "blau" escrita amb tinta vermella.
El que va notar va ser que la gent triga més a dir el color de la tinta quan no coincideix amb el significat de la paraula. Això passa perquè el cervell intenta llegir la paraula automàticament, cosa que "interfereix" amb la identificació del color.
Aquest efecte demostra que:
la lectura és un procés molt automàtic per al cervell;
dues peces d'informació (llegir i reconèixer els colors) competeixen entre si;
això genera un petit "conflicte mental", fent que la resposta sigui més lenta.
En resum, l'efecte Stroop demostra que el cervell no sempre es pot concentrar en dues coses alhora sense alguna interferència.
...............................................................
Comentarios
Publicar un comentario