LÒGICA

 

 

Què es la lògica?

D'ACCORD AMB CHAT GPT:
La lògica és com una “guia” que manté els nostres pensaments pel camí correcte, evitant errors i confusions.

D'ACCORD AMB CAMILA:
La lògica és el meu pensament sobre alguna cosa i el camí que crec que és correcte. La lògica és un raonament, el camí que “JO” crec que és correcte i que considero més segur.

...........ESTUDI...................

LÒGICA ARISTOTÈLICA:
Aristòtil va desenvolupar els tres principis bàsics que orienten la lògica clàssica.

Principi d’identitat
Un ésser és sempre idèntic a si mateix: A és A. Si substituïm A per Maria, per exemple: Maria és Maria.

Principi de no contradicció
És impossible ser i no ser al mateix temps, o que un mateix ésser sigui també el seu contrari. És impossible que A i no-A coexisteixin al mateix temps. Seguint l’exemple: és impossible que Maria sigui i no sigui Maria.

Principi del tercer exclòs
En les proposicions (subjecte i predicat) només existeixen dues opcions: o és afirmativa o és negativa. A és x o A no és x. Maria és professora o Maria no és professora. No existeix una tercera possibilitat.

EL SIL·LOGISME:
A partir d’aquests principis, es desenvolupa un raonament lògic deductiu; és a dir, a partir de dues premisses s’arriba a una nova conclusió que no està directament expressada en elles. Això s’anomena sil·logisme.

EXEMPLE:
Tot home és mortal. (premissa 1)
El Cesc és un home. (premissa 2)
Per tant, el Cesc és mortal. (conclusió)

Aquesta és l’estructura bàsica del sil·logisme i el fonament de la lògica.

Els tres termes del sil·logisme poden classificar-se segons la seva quantitat (universal, particular o singular) i la seva qualitat (afirmativa o negativa).

Les proposicions poden variar en qualitat:
Afirmatives: S és P. Tot ésser humà és mortal. La Maria és treballadora.
Negatives: S no és P. Sòcrates no és egipci.

També poden variar segons la quantitat:
Universals: Tot S és P. Tots els homes són mortals.
Particulars: Algú S és P. Alguns homes són grecs.
Singulars: Aquest S és P. Sòcrates és grec.

Aquesta és la base de la lògica aristotèlica i de les seves derivacions.

SIGNIFICAT:
La lògica té el seu origen en el grec logos, que significa raó, argumentació o parla. La idea de parlar i argumentar pressuposa que el que es diu té sentit per a qui escolta.

CONCLUSIÓ:
Per a un resum més bàsic i simple (ja que existeixen diversos tipus de lògica i explicar-los tots faria que el treball fos molt llarg), la lògica està relacionada amb el raonament i el pensament crític. Ens ajuda a analitzar situacions i a decidir què té més sentit en cada moment. La lògica no és exactament el pensament de que alguna cosa és veritable o falsa, sinó l’estudi de com pensem i organitzem les nostres idees. Analitza si un raonament té sentit i coherència, independentment que sigui veritable o no.

SOBRE EL JOC:

En el joc que hem jugat, la lògica s'utilitza per organitzar els pensaments i trobar una solució que respecti les regles establertes. A l'hora de reorganitzar les monedes, cal analitzar acuradament cada moviment, predir-ne les conseqüències i assegurar-se que, al final, totes les columnes encara tinguin sis monedes. A més, el jugador ha d'identificar patrons i estratègies, incorporant les monedes centrals adequadament sense alterar l'equilibri de la distribució. D'aquesta manera, la lògica permet resoldre el repte de manera estructurada, evitant intents aleatoris i ajudant a arribar a una solució coherent i eficient.