Adéu, Cesc. Durant el temps que he estat aquí, al principi pensava: "Déu meu, no m'agradarà aquest professor", però va ser exactament el contrari; et vas convertir en el meu professor preferit i en les meves assignatures preferides (excepte la de plànol). Cada dia pensava: "Mare meva, (no vull dir paraules malsonants, ja que és una falta de respecte) m'he oblidat dels deures d'avui" o "Oh, no, els deures d'avui els ha d'entregar en Cesc", però els feia encara que tingués 3 hores per anar a l'escola o per publicar. Quan fem el bloc i deixes un comentari, em sento molt feliç i orgullós de mi mateix, perquè ningú ha comentat mai els meus deures antics, i això aixeca l'ànim de ningú, ja sigui alumne, professor, pare o mare, etc. Sé que no fa gaire que sóc a l'escola, però durant aquests mesos aquí he après molt més de tu que de qualsevol altre professor. Et respecto molt, així que gràcies per ensenyar-nos tan bé i per ser tan bon professor. Fins a la propera, Cesc, cuida't. Com a brasiler, no vaig poder evitar dir amb orgull: "Muito obrigada, Cesc".
No hay comentarios:
Publicar un comentario